12 - Glups, el mar es a 150 km
Construir el caiac ha sigut divertit i he aprés molt.
Portar-ho al Matamala va ser un viatge a 40-50 km/h i amb l'ai al cor.
I quan te n'adones que el mar es a mes de 150 km per carreteres no necessàriament bones veus molt molt clar que el projecte encara no ha acabat.
Per sort son festes en que he demanat als Reis Mags la solució i ells sempre tan atents i receptius m'han regalat 17 kg de ferro en forma de 3 barres de 2m * 6 cm * 3 cm * 2mm de gruix.
Buff!
Per sort la Viano es fàcil i a la taulada te uns forats amb famella per muntar les seves barres.
Una mica de disc, una mica de soldador, un parell de capes de pintura i Sorpresa, ja tenim el problema resolt:
Portar-ho al Matamala va ser un viatge a 40-50 km/h i amb l'ai al cor.
I quan te n'adones que el mar es a mes de 150 km per carreteres no necessàriament bones veus molt molt clar que el projecte encara no ha acabat.
Per sort son festes en que he demanat als Reis Mags la solució i ells sempre tan atents i receptius m'han regalat 17 kg de ferro en forma de 3 barres de 2m * 6 cm * 3 cm * 2mm de gruix.
Buff!
Per sort la Viano es fàcil i a la taulada te uns forats amb famella per muntar les seves barres.
Una mica de disc, una mica de soldador, un parell de capes de pintura i Sorpresa, ja tenim el problema resolt:
I de pas, aprofitant unes restes de "camisetes" cremades de cotó que es fan servir a les màquines d'acabats he fet una "funda" per que no s'embruti al transport.
Ara sí que el mar es nostre. Ens veiem aviat a la platja.
Per cert, mireu el color i la forma de les cintes. 😀
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada